Els homes també tenen fibromiàlgia

Molts cops s’associa “fibromiàlgia” al sexe femení, però els homes també poden patir aquesta malaltia. Tot i ser una minoria, passen pels mateixos tràngols i patiments, però amb el plus que encara es poden sentir menys incompresos que les dones. El Dr. Cayetano Alegre, reumàtoleg de l’Hospital Vall Hebrón i amb una amplia experiència en aquesta malaltia, amb l’ajut de la psicòloga Mercè Brat, ha respòs el següent qüestionari per al Blog de la Lliga.

De les persones que tenen Fibromiàlgia (FM), quin percentatge son homes?

Segons recent publicacions la prevalença de la FM a Espanya és del 2,7%, 4,2% en dones i 0,2% en homes. Afecta principalment a persones de mitjana edat amb una incidència entre 40 i 49 anys, amb una disminució progressiva a partir d’aquesta edat. També entre els infants existeixen desproporcions entre els nens i nenes: si entre els 9 i 15 anys un 6,2% compleixen criteris de FM, en les nenes és un 8,8% i en els nens un 3,9%.

Per que hi ha mes dones que homes que tenen fibromiàlgia?

Pel que fa al gènere, la FM és una malaltia que afecta majoritàriament a les dones en una proporció que es xifra entre 8 / 1 i 20 / 1 (dones / homes), sense que sapiguem a què es deu aquesta predilecció pel sexe femení . Hi ha uns models explicatius que proposen que les dones reaccionen de manera diferent als homes davant els factors de risc que contribueixen al desenvolupament del dolor musculoesqueletic. Aquestes diferències en la vulnerabilitat podrien estar relacionades amb factors biològics (disfuncions hormonals y alteracions neurofisologiques), sensibilitat al dolor o variables psicosocials. Sembla que la psicopatologia que molts cops acompanya a la FM no està implicada en aquesta diferencia tan enorme; la depressió afecta per un igual a homes i dones i això no seria una explicació. Algun treball diu que part de la diferencia pot venir perquè els metges son mes exigents i els costa molt més posar el diagnòstic de FM a un home que a una dona.

Els símptomes son els mateixos en ambdós sexes?

Si, els símptomes més freqüents són:

• el dolor

• fatiga i/o cansament

• trastorns del son

• trastorns afectius ( ansietat, depressió, tristesa) i baixa autoestima

• trastorns cognitius ( alteració en l’atenció, la memòria recent i l’expressió verbal)

Però també hi ha d’altres, encara que no tant freqüents:

• formigueig a les mans

• augment de sensibilitat a diferents estímuls: calor, fred, llum, olors, sorolls....

• rigidesa matutina es també molt habitual, els pacients que la pateixen el que fan és llevar-se una o dues hores abans d’hora per aconseguir recuperar poc a poc la mobilitat de totes les articulacions i poder afrontar el dia. Ex: arribar a l’hora a la feina

• tumefacció a mans

• sequedat de mucoses

• palpitacions

• mareig o inestabilitat

• disminució de la libido

El que no es igual es la influencia que tenen aquest símptomes a la seva vida i la adaptació que es pot tenir, en general la dona s’adapta millor i tolera millor els símptomes psicològics que el home.

Hi ha diferencia en la intensitat o tipus de dolor entre un home y un dona que pateixen fibromiàlgia?

El dolor, la fatiga, i la majoria dels símptomes de la FM són subjectius, és a dir, que la intensitat i discapacitat que ocasionen són de valoració individual; per tant es molt difícil de comparar “intensitats” entre un malalt i un altre. La valoració la FM es fa segons la interferència en les activitats de la vida diària i això es manifesta molt més en els homes.

El tractament ha de ser el mateix? En què consisteix?

En primer lloc, s’hauria de dir, que no hi ha un tractament específic per la FM, sinó per els seus símptomes i a més ha de ser individualitzat, és a dir, el tractament no es per la FM sinó per l’individu. És important individualitzar el tractament segons intensitat i símptomes predominants i que el control del tractament ha de ser multidisciplinar (reumatòleg, psiquiatre, psicòleg, fisioterapeuta...). No hi ha diferencia per sexes, sinó per individus.

El diagnòstic de la fibromiàlgia és igual en homes que en dones, o segons els sexe costa mes de detectar?

Si, els criteris diagnòstics són els mateixos. Al ser un síndrome mes freqüent en dones, molts cops el seu diagnòstic en els homes es fa més feixuc, ja que els hi és més difícil acceptar el diagnòstic i solen demanar moltes segones opinions mèdiques abans d’acceptar-ho.

Com s’ho pren un home quan li diuen que té fibromiàlgia? Es pensa que és una malaltia de dones?

Li costa més acceptar el diagnòstic, i sol trigar mes temps en demanar ajut, per tant arriba en pitjors condicions que les dones.

A nivell psicològic, com afecta a un home la fibromiàlgia?

Actualment, al viure en una societat on homes i dones tenen els mateixos drets i obligacions, penso que ha rebaixat el sentiment de culpabilitat de molts homes davant aquesta síndrome. L'objectiu de la majoria dels tractaments psicològics en l'actualitat és comú ambdós sexes: ajudar a la persona afectada a controlar els aspectes emocionals com l'ansietat i la depressió, els aspectes cognitius, i els conductuals i socials que poguessin estar agreujant el quadre clínic. De la mateixa manera, es persegueix amb aquest tipus de tractament que el pacient modifiqui les seves creences sobre la malaltia i aprengui tècniques d'afrontament que li permetin respondre adequadament al dolor i d’altres manifestacions clíniques.

Existeixen estudis sobre homes amb fiobromiàlgia?

Si, tot i que són escassos els treballs que analitzen diferències de gènere en aquesta síndrome. Un estudi que es va publicar a la Revista Clínica Española, 2007 assenyala que les característiques sociodemogràfiques resultaran molt similars entre homes i dones. Hi ha una major proporció d'homes diagnosticats de FM en situació de baixa laboral en comparació amb dones amb semblant diagnòstic. Els homes tenen pitjor percepció de la seva salut, major percentatge d'antecedents psiquiàtrics i patologia mental actual i major impacte de la malaltia. D’altres autors com Wolfe i Buskila al 2000 no van trobar cap diferència significativa en quant l’estat psicopatològic entre homes i dones. No obstant, nosaltres varem fer un estudi recentment de gènere i pronòstic, i com a resultat es va extreure que a major edat, els homes mostraven un diferència significativa en ansietat, disfunció social y depressió respecte les dones.

Afegiria alguna cosa més que no li hagi preguntat i cregui important?

Recordar tres coses molt importants:

1. El tractament ha de ser multidisciplinar i individual.
2. Assenyalar la importància de saber subagrupar els malats segons la simptomatologia mes prominent, a fi de poder millor al màxim possible la qualitat de vida
3. Es una síndrome crònica, però oscil·lant amb el temps amb fases de millora i recaigudes, no invalidat ni amb pronòstic infaust.